El director de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB, Albert Diaz-Guilera, cita una frase del premi Nobel de Química Ilya Prigogine: «un sistema complex és un sistema del qual no pots dir què passarà, sinó que el que pots dir és què pot passar», perquè les propietats emergents amb les que s’organitzen els sistemes complexos comporten incertesa.
Aquesta és la transcripció aproximada d’aquest fragment:
Albert Diaz-Guilera: Hi ha una frase, no fa molt que la vaig descobrir, crec que és de l’Ilya Prigogine, premi Nobel de Química però que era físic, de fet era de l’antiga escola de la termologia, i va començar una mica amb les idees de la complexitat, el que deia és un sistema complex és un sistema del qual no pots dir què passarà, sinó que el que pots dir és què pot passar.
Carme Llasat: Estem a dins totalment!
Albert Diaz-Guilera: Exacte. «Demà plourà o no plourà?». «No ho sé». «Pot ploure?». «Sí». «Pot no ploure?». «Sí».
Josep Maria Camps Collet: És una constant en Prigogine: s’han acabat les certeses, estem en l’era de la incertesa.
Albert Diaz-Guilera: Però és aquesta caracterització, hi ha una propietat emergent, i la propietat emergent porta una certa incertesa associada. És a dir: les mateixes molècules, per exemple, d’un gas que tens a 100 graus, llavors tu dius, com us comportareu, com un gas o com un sòlid? Resulta que depèn de la pressió, si la pressió és més alta, doncs la temperatura d’ebullició és una o una altra o hi ha un equilibri, o… depèn de quins siguin els condicionants, i això és el què passa en els sistemes meteorològics.
A mi m’agrada una cosa que la meteorologia està incorporant i que crec que per la gent és molt difícil d’entendre, perquè porta un concepte probabilístic. És a dir, mires la predicció meteorològica i dius: demà hi ha un 10% de probabilitats que plogui, i llavors la interpretació que fas és una interpretació binària: un 10%? No plourà. (riures) Si et diuen: la probabilitat de que plogui és un 70%, i per tant plourà.
Josep Maria Camps Collet: Apliquem la lògica clàssica i no la lògica difusa, oi?
Albert Diaz-Guilera: Exacte! Llavors és quan et diuen: és que no l’encerten mai. No us ho diuen, Carme? Llavors jo li diria: mira, si et diuen que hi ha un 10% de probabilitats que demà plogui tu això t’ho apuntes, i quan tinguis 100 dies en què jo t’hagi dit que la probabilitat de pluja és d’un 10%, comprova quants dies d’aquests plovia. Llavors veuràs que és un 10%, veuràs que una desena part d’aquells dies haurà plogut. Aquí venen les dues definicions de la probabilitat: hi ha una definició a priori i una a posteriori, tens un esdeveniment, per exemple, llançar un dau, la probabilitat que surti cada una de les cares és d’un sisè, però un cop ja l’has tirat ja és diferent. La probabilitat la defineixes com la freqüència dels esdeveniments.
Aquest és un fragment del primer programa de Sistema Gaia, pots escoltar-lo sencer en aquest podcast:
I aquí trobaràs la transcripció de la xerrada sencera:
Sistema Gaia 
Crec que cal ser una mica més rigorós amb la definició de propietat emergent. L’estructura d’una societat d’insectes, la major part del desenvolupament d’un organisme multicel·lular o la creació de la ment per part de les xarxes neuronals subjacents impliquen emergència. I d’una forma totalment predictible. La qüestió clau és que les propietats emergents no són reduïbles a les de les parts constituents. Entendre molt bé les propietats de l’aigua en tots els seus estats tal com la mesurem al laboratori és clau per entendre moltes coses però no per explicar la turbulència. D’acord amb el tema de les probabilitats, això sí. Un tema important que sovint no s’explica bé.
Me gustaMe gusta
Tenia entès que «emergència» o «propietat emergent» era una categoria analítica que defineix els fenòmens que apareixen en els sistemes complexos i que no són predictibles, precisament perquè no són reduïbles a les parts que els conformen. En tot cas, entenc que el gran repte i la gran tasca del camp dels sistemes complexos és poder fer aquestes prediccions, però ja estem en condicions de poder predir que les xarxes neuronals creen la ment? El tema de les turbulències, per cert, és apassionant, tinc entès que en Klaus Hasselmann de jove va intentar abordar-lo però que va desistir.
Me gustaMe gusta
El problema de la turbulència i en general la predicció de sistemes caòtics es un dels temes millor identificats dins els sistemes complexos. Pero cal no confondre les consequencies de les propietats emergents en aquest cas (entenem el comportament donat que podem observar caos en sistemes de baixa dimensão, però no és possible la predicció mes enllà d’un cert horitzó) amb el concepte d’emergencia. No poder fer una predicció en aquests sistemes no significa en absolut que no entenem com funcionen. El que cal fer sempre en aquests casos es definir el nivell d’aproximació que te com a consequència ignorar molts dels detalls de l’escala inferior. I sobre el que dius de la ment, crec que la idea de que la ment la genera el substrat neuronal (les cardes) es quelcom mes que clar.
Me gustaLe gusta a 1 persona