Sergi Lozano explica com va passar de fer la carrera d’enginyeria de telecomunicacions a dedicar-se a aplicar models de xarxes complexes en ciències socials com l’arqueologia, la sociologia i la història econòmica.
El motiu va ser l’interès que va descobrir en sí mateix per aprofundir en l’estudi de les societats des del punt de vista dels sistemes complexos, principalment per saber com cooperem els humans.
Escolta-ho aquí:
Aquesta és la transcripció aproximada d’aquest fragment:
Josep Maria Camps Collet: I arribem a la tesi doctoral, anant enrere. Dius que té relació amb això. Com va anar? Era una idea teva? Era de l'Àlex Arenas? Perquè és una mica el punt d'inflexió, en què passes de l'enginyeria a una altra cosa.
Sergi Lozano: Sí, a veure, el tema és… Jo soc enginyer, vaig estudiar enginyeria i el punt d’inflexió potser seria el programa de doctorat, no ho sé. És un programa que ofereix l'UPC sobre sostenibilitat, tecnologia i humanisme i a mi, com a enginyer, m'interessaven molt els aspectes socials de la tecnologia i també la idea de sostenibilitat des del punt de vista del desenvolupament en el llarg termini, és a dir, les característiques del desenvolupament en el llarg termini.
La qüestió és que un cop començo el programa de doctorat, el que actualment seria un màster, perquè, clar, ja estem parlant de fa molts anys, a poc a poc (suposo que també per la meva formació com a enginyer) m’interesso cada cop més per la formalització, pel que serien les dinàmiques de sistemes, és a dir, entendre els sistemes socials com a sistemes que tenen les seves pròpies dinàmiques, però que també interaccionen amb altres sistemes, els ecosistemes, per exemple, des a punt de vista d'aquesta sostenibilitat més natural, de sostenibilitat més ambiental, però també amb altres sistemes socials, sistemes socioeconòmics, o sigui, hi ha tota una sèrie de sistemes aquí que interaccionen.
I el que veig és que realment amb la formació del programa de doctorat vaig aprendre moltíssim, però necessito aprofundir la part formal, necessito col·laborar amb algú amb qui pugui treballar la part més formal, la part d'entendre els sistemes des d'un punt de vista matemàtic, amb simulacions, i poder entendre millor com canvien els sistemes i com es relacionen entre ells i què passa quan un sistema és d'una manera o d'una altra.
I això, tot i que podia haver provat de fer-ho dins del programa de doctorat, volia algú que realment fes recerca en això. Vaig estar buscant molt, i aquí vaig tenir la sort, perquè va ser sort, de veure que allà a la Universitat Rovira i Virgili, perquè jo de fet soc de Tarragona, a la Rovira i Virgili hi havia gent que estava treballant amb sistemes complexos, físics, com l'Àlex Arenas.
Llavors, preguntant a gent del departament de matemàtiques i enginyeria informàtica, que és el departament on estava l'Àlex, entre altres, vaig acabar assegut al davant dient-li que m'agradaria fer recerca doctoral amb ell. M'havien dit que l'Àlex buscava gent, el seu grup de recerca estava treballant amb diferents tipus de sistemes i estava interessat en poder tenir algú amb qui treballar també sistemes socials, o sigui, en certa manera ens interessava a tots dos col·laborar.
Ell tenia i té moltíssim coneixement sobre aquest aspecte des d’un punt de vista formal, és físic, de formació doctoral en física i un expert en sistemes complexos, i jo tenia moltes preguntes sobre com funcionaven els sistemes socials, com canviaven, què passava amb l'estructura dels sistemes socials i necessitava algú amb qui pogués aprendre eines formals per estudiar-ho, aquí és on va començar tot.
Llavors dins del meu programa de doctorat coses que m'interessaven era la difusió de cert tipus de coneixement des del punt de vista de la sostenibilitat en el llarg termini, el coneixement ecològic, el coneixement tecnològic. M'interessaven també els aspectes de la cooperació des del punt de vista de sostenibilitat d'un sistema social, què fa que aquest sistema segueixi funcionant, que segueixi construint una sèrie d'institucions o una mena d'organització que faci que el sistema funcioni en el llarg termini i totes aquestes coses, jo ho volia estudiar des del punt de vista formal.
Al costat de l'Àlex vaig poder aprendre molt sobre això i sobre metodologia que després vaig poder aprofitar per estudiar altres tipus de sistemes i altres problemes, altres preguntes.
JMC: Quina pregunta volia respondre la tesi?
SL: La tesi al final volia respondre a diverses preguntes: com deia em vaig centrar molt en sistemes socials i sobretot en cooperació. La major part de la tesi inclou els articles sobre cooperació humana, fent temes de teoria de jocs, sobretot evolutius, és a dir, si apliques un joc moltes vegades, com això fa evolucionar el comportament dels individus.
Llavors em vaig centrar molt en això, en com els sistemes socials es mantenen realment com a col·lectius, com un grup de gent que actua d'una manera determinada i no es desintegren en un conjunt d'individus que tira cadascú per la seva banda, per entendre's, o sigui, em centrava molt en això. I bàsicament aplicat a alguns casos d'estudi que havíem vist amb la gent del programa del doctorat, de xarxes de cooperació, sobretot a la societat civil, que és una cosa que interessava molt el Javier Álvarez del Castillo, que era el meu tutor al programa del doctorat. L'Àlex va ser el meu director de tesi, de la recerca més formal, i el Javier va ser el meu tutor dins del programa del doctorat i el que portava més aquesta visió de sostenibilitat i la relació amb moviments de societat civil i tot això.
JMC: I és curiós que acabes la tesi i te'n vas a Zurich perquè necessites més, no?
SL: Sí, exacte, o sigui, clar, vaig aprendre moltíssim al grup de l'Àlex i després seguiria aprenent moltíssim amb ell i amb l'Albert Díaz-Guilera també, que has mencionat, i amb altra gent de la comunitat, però, havent treballat tant amb sistemes socials, necessitava saber més sobre com s'estudiaven els sistemes socials en disciplines que portaven molt de temps estudiant-ho.
O sigui, gent que havia estudiat les societats d'una forma quantitativa, com ho feia jo, però amb altres eines, no? Per acabar d'entendre, per acabar d'encaixar la nostra recerca en la recerca que s'estava fent i provar de veure quines eren les preguntes que es feien altres gent que feia sociologia, més enllà de les preguntes
que m'havia pogut fer durant la tesi.
I vaig tenir aquesta sort de poder trobar a Zurich una càtedra que s'acabava de crear molt interessant perquè hi havia sociòlegs, a més estàvem al costat de l'altra càtedra de sociologia, treballàvem molt costat per costat, però també teníem companys de la càtedra que eren economistes, algun enginyer també, d'un perfil similar al meu, i fins i tot algun biòleg, gent que provava d'entendre el comportament dels grups humans des del coneixement de com es comporten grups d'altres animals. Per exemple, com es distribueix un grup de persones en un passadís, per exemple, com un grup humà es mou com si fos una sola cosa.
JMC: Etologia, no?
SL: Sí, en certa manera. Era molt interessant veure com totes aquestes persones amb backgrounds i formacions de base diferents intercanviaven punts de vista, referències, i mira, és que nosaltres això ho veiem així o ho entenem així, o això nosaltres li diem d'aquesta altra manera. Realment una experiència impressionant.
Aquest és un fragment del cinquè programa de Sistema Gaia, escolta’l sencer en aquest podcast:
I aquí trobaràs la transcripció completa:
SISTEMA GAIA 5 – XARXES COMPLEXES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS
També pots subscriure’t a Sistema Gaia a IVOOX i escoltar-lo allà.
Sistema Gaia 