#SistemaGaia5 – f3 – COM ES FAN LES SIMULACIONS DE XARXES COMPLEXES EN CIÈNCIES SOCIALS

Els models de xarxes complexes permeten visualitzar i analitzar matemàticament les relacions entre grups humans prehistòrics i posar a prova les hipòtesis amb les quals treballen els arqueòlegs i els prehistoriadors.

L’enginyer especialitzat en sistemes complexos Sergi Lozano explica que són simulacions que es poden repetir totes les vegades que es vulgui posant en pràctica experimentalment les diferents hipòtesis, i després comparar-les amb les dades arqueològiques, que són les que validaran la hipòtesi més plausible.

Pots escoltar-ho aquí:

Aquesta és la transcripció aproximada d’aquest fragment:

Josep Maria Camps Collet: Es pot explicar de manera senzilla com és un model d'aquests?

Sergi Lozano: Sí, en general, com et deia, la idea és molt de la transferència de coneixement o el contagi, si vols, d'un coneixement a nivell local. Tu tens la teva xarxa i en una xarxa normalment el que tens són nodes i connexions. Els nodes, en el nostre cas particular, són grups locals, i les connexions són vincles. Aquests vincles els inferim a partir del registre arqueològic, en alguns casos per evidències que hi ha hagut intercanvi d'alguna cosa i en altres casos ho fem més aviat per proximitat espacial.
Un cop tens aquesta xarxa en què els nodes són grups humans locals i tens els vincles, el que fas és dir: bé, al principi ningú coneix aquesta tecnologia. El que fem és agafar un d'aquests nodes, per exemple, d'un dels llocs on tenim hipòtesi que podria començar aquesta difusió, diguem el Pirineu, per exemple, a la part basca o catalana i fem que un dels nodes que estan en aquest extrem aprengui això.
Ara tens aquest coneixement i el que fem és dir que el següent pas és que algú que té aquest coneixement li prova de transmetre a un altre dels nodes amb què està connectat. Si estiguessin parlant en lloc d'una transferència de tecnologia, d'una transmissió d'un patogen, d'alguna malaltia, suposo que seria intuïtivament més clar.
No és exactament igual perquè una tecnologia requereix més, no només que tu coneguis la tecnologia sinó que vegis que és necessària i que facis la inversió en esforç per aprendre-la i aplicar-la. És més complex que no pas que et contagiï un virus a tu. Però la mecànica des del punt de vista del model és molt semblant.
És a dir, si jo tinc aquest coneixement i estem en contacte perquè estem molt a prop, intercanviem coneixement de forma recurrent o els nostres grups tenen alguna mena de contacte entre ells, doncs jo provo de transferir-te aquest coneixement.
Els detalls de com es fa depenen molt del model. Nosaltres ho mantenim molt senzill. La idea és que si això ho reprodueixes per a tots els nodes que ja tenen el coneixement, és a dir, aquest primer node li prova de transferir el segon. Imaginem que aquest segon assumeix aquest coneixement tecnològic i el desenvolupa.
Llavors en el segon torn o cicle del model, els dos nodes provaran de convèncer altres nodes als quals estan connectats perquè també assumeixin aquest coneixement, i així successivament. Això es produeix de forma local en aquestes transferències de coneixement.
Si tu mires des del punt de vista de tot el sistema, el que veus és com a poc a poc aquest coneixement es pot difondre o no. Podria arribar un moment en què no es difon més perquè els nodes pel que sigui no l’assumeixen. Tot depèn molt de com has posat el model.
Llavors, aquí l’interessant és, primer, veure si tot el sistema acaba agafant la tecnologia, si això és ràpid o és molt més lent. És a dir, depenent de la estructura que tingui la teva xarxa, això pot ser molt més ràpid. Imagina't una xarxa que sigui una estrella i que el coneixement arriba a una de les puntes de l'estrella. En el moment que el coneixement arriba al centre, és molt més fàcil que arribi a totes les parts del sistema.
En canvi, si una xarxa és més aviat com una cadena i el coneixement arriba per un extrem, fins que arriba a l'altre extrem passa molt més temps. Per tant, l'estructura que té aquesta societat en un espai, és molt important. És una cosa que ens interessa molt als que fem sistemes complexos.
Aquesta és la segona cosa interessant, i la tercera és l'ordre en què es produeix aquest contagi, volem veure quins nodes assumeixen abans aquesta tecnologia. Per què? Perquè això és el que realment ens pot dir el registre arqueològic que, amb tots els pros i tots els problemes de resolució que puguis tenir, t’està dient bàsicament que en aquesta regió d'aquí la tecnologia apareix en aquest moment, i en aquesta altra apareix en aquesta altra.
Llavors, nosaltres el que podem fer és fer una simulació de com es produeixen aquests contagis a nivell local i que al final és com una difusió, i ho pots fer moltes vegades, pots simular tantes vegades com vulguis, i comparar aquests resultats amb els del registre arqueològic: per exemple, la meva simulació em diu que primer va adoptar aquesta tecnologia aquesta regió, després la va adoptar a aquesta altra, després a aquesta altra, i ho comparo amb el que em diu el registre arqueològic. El registre arqueològic em diu que primer aquesta regió, després aquesta, però en lloc d'aquesta em diu aquesta altra.
Pots calcular matemàticament una certa distància o diferència entre els teus resultats i els empírics, i vas comparant, aquesta manera de comparar et permet també comparar, per exemple, què passa si en lloc de començar per aquí començo per l'estret de Gibraltar, si introdueixo la tecnologia per l'estret de Gibraltar. Es difondrà de forma diferent, perquè està començant en un lloc diferent. O per exemple, el centre de la xarxa potser trigarà més a arribar la tecnologia i, per tant, trigarà més a difondre les altres parts de la xarxa. 
Vaja, que és una metodologia molt experimental, podem provar diferents coses i sempre, sempre, sempre ho acabem comparant amb el registre arqueològic, que és la nostra font empírica. Són les dades reals que ens està dient el que va passar. És una mica com funciona. No sé si ho he explicat prou clarament. 

JMC: Sí, jo entenc que els arqueòlegs abans ho devien fer d'una manera més intuïtiva i més d'estar per casa, no?

SL: En arqueologia, normalment els models són més descriptius. Més que d'estar per casa és una cosa potser menys formal, menys quantitativa, però més descriptiva, de provar de descriure de forma qualitativa per entendre aquest procés. Llavors, sí, són aproximacions diferents, la gràcia és poder combinar-les, combinar la rigorositat del tractament del registre arqueològic, que els arqueòlegs han desenvolupat durant moltes dècades, amb l'ús d'eines formades per provar d'entendre el procés. Una mica combinar les dues coses sense que una cosa sigui més important que l'altra, perquè necessitem les dues coses. Això és una mica la nostra filosofia en aquesta mena de treballs.

Aquest és un fragment del cinquè programa de Sistema Gaia, escolta’l sencer en aquest podcast:

I aquí trobaràs la transcripció completa:

SISTEMA GAIA 5 – XARXES COMPLEXES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

També pots subscriure’t a Sistema Gaia a IVOOX i escoltar-lo allà.