#SistemaGaia5 – f2 – LES XARXES DE DIFUSIÓ DE TECNOLOGIA MOSTREN LES XARXES SOCIALS

L’enginyer especialitzat en sistemes complexos Sergi Lozano explica que l’anàlisi de com es va difondre les tecnologies en el neolític permet visualitzar les relacions que tenien els grups humans, en què cadascun estava molt lligat al seu entorn, però alhora tots estaven interconnectats a diferents escales.

En aquest sentit, Lozano afirma que els models de xarxes complexes que ha elaborat han permès validar teories antropològiques que havien predit de quina manera s’havien relacionat els grups humans en aquestes èpoques.

Escolta-ho aquí:

Aquesta és la transcripció aproximada d’aquest fragment:

Josep Maria Camps: És fer una mica el recorregut de les modes d'aquella època, tant amb ornaments com amb armes, però fins a quin punt és un protocomerç o cadascú aprèn a fer-se els objectes?

Sergi Lozano: Això és interessant de dir. Seria una mica complicat realment parlar de protocomerç. Jo també ho miro des de la perspectiva que ara estic en un departament d'història econòmica, llavors, clar, és molt més complicat, però el tema aquest de si és realment intercanvi, aquí estaríem parlant d'intercanvi, deixem la paraula protocomerç com una cosa més endavant, per mantenir un vocabulari més semblant al que fan servir, fem servir intercanvi.
Estaríem parlant d'intercanvi i estaríem parlant també de transferència de coneixement. Això es pot veure també en el registre arqueològic, pots veure fins a quin punt el registre arqueològic és homogeni en un determinat lloc. Si en una àrea molt gran, la punta de fletxa, per exemple, és molt molt semblant, podria ser que fos una difusió d'aquesta punta de fletxa.
Si estem parlant de coses que són semblants o que tenen unes característiques similars però que canvien una mica d'un lloc a un altre, llavors estem parlant més d'una certa regionalització. Estem parlant més que això s'elabora seguint la mateixa línia, però amb unes peculiaritats d'aquell lloc. O sigui: realment el registre arqueològic ens diu moltes coses. Jo no soc expert, però després de tots aquests anys aprens molt sobre això, escoltant la gent que realment en sap.

JMC: Clar, però fins que un especialista com tu no fa això, això s'ha fet a molts llocs? No em sona que l'arqueologia hagi abordat això des de fa massa temps.

SL: En això en concret, en caça-recol·lectors, no hi ha gaire treball. Realment, no només a la Península Ibèrica, sinó en general, no hi ha molts treballs ni treballs d'anàlisi de xarxes... O sigui, el concepte de xarxa social sí que és una cosa molt familiar per a la gent de prehistòria, l'han fet servir com a concepte durant molts anys, dècades, però l'estudi formal fent servir eines matemàtiques per estudiar-ho és molt recent.
En arqueologia en general té una mica més d'història, però tampoc és molt llarga. Hi ha treballs en arqueologia, hi ha una certa… no diria tradició, però hi ha bastanta gent que aplica mètodes d'anàlisi de xarxes a arqueologia, per exemple, sobretot a períodes més històrics. Per exemple, l'imperi romà és un cas molt clar, perquè a més, l'imperi romà, per exemple, proporciona unes estructures de comunicacions. Les vies romanes tenen una estructura determinada que cobreix un territori.
El comerç romà també et deixa moltes més evidències, però des d'un punt de vista estrictament d'arqueologia prehistòrica no hi ha gaire treball fet. I, a més, té les seves dificultats afegides, perquè, com dèiem, els períodes de temps són molt més llargs i amb menys precisió. El registre arqueològic, evidentment, és més escàs, és més fragmentari, costa una mica més de treballar.

JMC: Llavors, arribes a algunes conclusions sobre com es difon la tecnologia i què hi ha al darrere, quines relacions s'estableixen entre els grups, que és una mica la gràcia, potser? 

SL: Exacte. En realitat acostumem a abordar-ho una mica per separat, perquè ens interessen les dues coses. Hi ha molta teoria antropològica sobre com s'estructuraven els grups caçadors-recol·lectors prehistòrics, però no és tan fàcil de contrastar aquesta teoria antropològica amb dades empíriques. Per què? D'una banda, perquè el registre arqueològic és escàs, i de l'altra, perquè l'altre font principal que tenim de dades empíriques sobre a això són grups caça-recol·lectors actuals, que, evidentment, tenen unes característiques diferents.
Per exemple, normalment viuen en entorns més petits, han tingut contacte amb altres tipus de poblacions, per tant, estan més alterades, llavors, la gràcia, aquí, una mica, és poder combinar les dues coses. Però m'estic desviant una mica.

JMC: No, no et preocupis.

SL: És que és tot tan interessant! Però centrant-nos en el tema de la estructura, el que veiem i, de fet, es correspon amb el que estan veient alguns etnògrafs que treballen en poblacions de caça-recol·lectors a l'Àfrica, on tenen espais més grans, és una estructura molt anidada, en el sentit que tens grups humans petits, molt locals, molt lligats al seu ecosistema, al seu entorn més proper, però que estan connectats a diferents escales espacials. És a dir, tenim aquests grups molt locals que després estan relacionats a una escala regional, i aquests grups a una escala regional estan relacionats d'alguna manera amb grups d'altres regions, i així en diferents escales.
Això, per què és així? Primer perquè els grups més petits han de ser petits, perquè la seva relació amb el medi que els envolta obliga a tenir aquesta mida, però al mateix temps necessiten estar connectats amb altres grups, perquè necessiten intercanviar informació.
Per exemple, això és el que a la teoria antropològica s'ha anomenat «regional safety nets», és a dir, xarxes de seguretat a escala regional. Si jo visc envoltat d'un ecosistema molt determinat i em canvia sobtadament, necessito algú altre que em pugui dir altres fons d'energia per les que jo pugui optar o altres llocs als quals jo pugui anar. Necessito estar relacionat amb altres grups.  A banda, hi ha tot un aspecte genètic: els grups humans molt petits poden patir problemes d'endogènesi, o sigui, d'estar genèticament molt relacionats internament.

JMC: L’exogàmia famosa, no? 

SL: Exacte, o simplement aspectes de supervivència: un grup molt petit està molt més sotmès a fluctuacions de les condicions de vida, si pateix la pèrdua d'unes quantes dones, que són les que poden generar altres individus, això podria portar a l'extinció del grup. Si hi ha un vincle amb altres grups que, de tant en tant es troben i hi ha un certs vincles, això pot garantir la supervivència del grup. De manera que si aquest grup queda aïllat, en el llarg termini, el més segur és que acabi desapareixent.
D'una banda, aquests etnògrafs i també nosaltres, mirant aspectes arqueològics comencem a veure que realment la teoria antropològica que apuntava aquesta mena d'estructura té fonament, o sigui, realment és el que veiem.  Per exemple, en treballs que hem fet relacionant diferents grups locals en base als ornaments que s'haurien compartit, que podem utilitzar-ho com una manera de traçar relacions culturals entre ells, el que veiem és això, una certa jerarquia i grups molt relacionats en un àmbit molt proper, després una mica menys relacionats en un àmbit més regional i així successivament.
A més, fins i tot és molt curiós perquè hem estat mirant les distàncies d'aquestes relacions i veiem que les escales s'assemblen molt a les que haurien predit alguns dels autors en la literatura teòrica antropològica fa molt de temps, cosa que és espectacular.
Això pel que fa a l'estructura social. Per la banda de la difusió, el que hem vist en l’últim treball que estem acabant, és que podem veure com hi ha una difusió. Ho fem amb els nostres models computacionals, que són d’una difusió molt bàsica, o sigui, hem anat seguint l'exemple que fem normalment a sistemes complexos amb altres processos de difusió, hem començat amb models molt bàsics, una difusió molt senzilla, i el que veiem és que, fins i tot amb aquests models molt bàsics de difusió, que seria gairebé un contagi, podem reproduir els patrons de difusió que veiem al registre arqueològic, o sigui que realment sembla molt útil.
A més, el que estem plantejant és que si el dia de demà es fa més recerca arqueològica i es troben més evidències d'aquestes eines en diferents llocs, es pot tornar a reproduir el nostre treball amb noves simulacions o amb les mateixes que havíem fet nosaltres i seguir contrastant.
És a dir, és una metodologia que no només es podria aplicar a altres llocs on puguin tenir el mateix tipus de problema que vulguin estudiar, sinó que la mateixa Península Ibèrica en aquest període ens pot seguir proporcionant dades empíriques que nosaltres podem seguir contrastant. La idea seria poder-ho seguir fent-ho i anar millorant el nostre model per poder entendre millor el procés de difusió d'aquestes tecnologies.

Aquest és un fragment del cinquè programa de Sistema Gaia, escolta’l sencer en aquest podcast:

I aquí pots llegir la transcripció completa de tota la xerrada:

SISTEMA GAIA 5 – XARXES COMPLEXES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

També pots subscriure’t a Sistema Gaia a IVOOX i escoltar-lo allà.