SISTEMA GAIA 5 – f1 – COM S’ESTUDIA LA DIFUSIÓ DE TECNOLOGIA EN CAÇADORS-RECOL·LECTORS

L'enginyer expert en sistemes complexos Sergi Lozano explica que elabora models de xarxes complexes de com es podrien haver difós els canvis tecnològics, per exemple en armes o ornaments, entre els grups de caçadors-recol·lectors d’un determinat territori.

Els models es comparen i es posen a prova amb les dades arqueològiques que es tenen d’aquest territori, i això permet saber si els canvis són degut a l’arribada de grups nous que ja les coneixen, o a la difusió dels canvis entre els grups de població que ja hi vivien abans.

Escolta-ho aquí:

Aquesta és la transcripció aproximada d’aquest fragment:

Josep Maria Camps Collet (JMC): Com s'estudia la difusió de tecnologies 10.000 anys després que hagin passat i no ha quedat, evidentment, res escrit, perquè llavors no existia l'escriptura. La pregunta seria, amb quines dades treballes, i amb quins eines les tractes, per arribar a conclusions que valguin la pena?

Sergi Lozano (SL): La veritat és que l'arqueologia en general i l'arqueologia prehistòrica en particular ens proporciona una font de dades que és única i és el desenvolupament de qualsevol fenomen en el molt llarg termini. Això és una cosa que l'arqueologia t'ho pot donar i no t'ho pot donar cap altre disciplina. A base d’estudiar la composició tecnològica dels diferents nivells arqueològics pots veure com va canviant al llarg del temps.
Si és una arqueologia més recent, potser podràs veure-ho a nivell de segles, però quan parlem d'arqueologia prehistòrica, com és el nostre cas, parlem de mil·lennis, és a dir, com al llarg de molts segles, de mil·lennis, ha anat canviant la tecnologia.
El registre arqueològic t'ho diu, t'ensenya com ha anat canviant, la qüestió és entendre com s'ha produït això. Tu pots veure que en diferents llocs apareix, per entendre'ns, una tecnologia en un moment determinat, l'arqueologia t’ho pot dir amb més o menys certesa, i tu el que vols és entendre si aquesta tecnologia es va difondre bàsicament perquè un grup humà nou va arribar amb aquesta tecnologia i la va fer servir en aquell lloc, i eventualment alguna eina va quedar allà, o si més aviat es va produir una difusió d'aquesta tecnologia en la població que ja hi era.
Aquesta és la pregunta que normalment nosaltres ens hem fet. Com provem d'entendre això? Aquí és on entra aquesta metodologia més de sistemes complexos, o de complexitat, on provem d’entendre, primer de tot, provem d'esbrinar com era l'estructura socioespacial d'aquestes poblacions, és a dir, com s'organitzaven en el territori, i després fem servir eines que es fan servir en estudis de difusió de tecnologia més recents, com podria ser models computacionals basats en agents, que simulen, per entendre'ns, com és la difusió, i el que fem és dir que tenim aquesta xarxa que hem reconstruït de l'estructura d'aquestes poblacions, i el que fem és simular processos de difusió.
Provem d'entendre, a base de simular aquests processos, si encaixen amb el que ens dona el registre arqueològic. Llavors, podem fer coses com simular que el procés comença en un lloc o en un altre,
això és una pregunta que passa a vegades, perquè la tecnologia estava allà, però no sap si venia dels Pirineus o de l’Estret de Gibraltar, i això en determinades èpoques pot ser molt important.
Ens pot servir també per veure fins a quin punt la velocitat d'aquesta difusió és més ràpida o més lenta.
Si és molt ràpida, doncs això apunta més a una difusió d'una tecnologia en una població que ja estava assentada. Si és una difusió més lenta, apuntaria més a una població que s'està expandint en un territori o s'està establint i porta aquesta tecnologia amb ells.
Llavors, el que fem bàsicament és això en els treballs més recents, sobretot aquest treball de l'any passat, el que fèiem era això: primer, provem de reconstruir aquesta estructura socioespacial, com es distribuïen al territori els diferents grups humans, i després, amb aquestes eines computacionals, simulem i comparem els resultats de simular aquestes difusions amb el que ens diu el registre arqueològic. Més o menys.

JMC: I el període? Quins períodes són més òptims per analitzar així?

SL: Nosaltres hem treballat, com deies abans, amb l'agenda d'arqueologia prehistòrica, hem treballat sobretot amb els últims grups caça-recol·lectors de la península Ibèrica. Llavors estem parlant de 12.000 a 8.000 anys, perquè després, poc després, poc en el sentit arqueològic, vindrien ja grups d’agricultors, amb els quals la problemàtica és diferent.

JMC: Llavors tu treballes amb totes les dades recollides de diferents llocs, que suposo que són homogènies, estan recollides de manera homogènia, se suposa, això suposo que ja ho explicarà si de cas, i llavors has de crear simulacions per ordinador, models computacionals que et puguin dir com s'ha produït allò, que puguis treure conclusions.

SL: Exacte, sí, en la línia del què deies, primer cal aconseguir una bona base de dades, aquí és on els meus companys arqueòlegs han fet una feina espectacular, perquè generalment l'arqueologia, la manera de produir aquestes dades de l'arqueologia és molt local, tu treballes amb una sèrie de jaciments i el que fas és documentar aquests jaciments.
No és habitual que la gent documenti tota la península Ibèrica, per exemple, i llavors el que han fet els meus companys és una feina de recopilar documentació de molts llocs. Algunes metodologies sí que són més o menys homogènies, són assimilables, metodologies per datar, per dir de quant són unes troballes o de presentar o documentar aquestes troballes, però hem de tenir en compte que algunes potser són de fa 40 anys i, es clar, les metodologies van canviant.
Ells aquí van desenvolupar tot un protocol de qualitat per dir: aquesta dada concreta ens la creiem perquè té una bona precisió de les datacions i a més podem dir amb una certa precisió que tenim aquesta tecnologia en aquest lloc aproximadament en aquest moment.
Només quan ells van poder fer bé aquesta feina i va costar, som mesos d'un treball molt dur, llavors és quan nosaltres, amb la part més computacional, hi podem entrar, perquè sense aquestes dades jo puc simular moltíssimes coses però si no ho puc contrastar amb les dades empíriques, poca cosa faig.
Llavors, exactament és el que deies, un cop tens això, això et diu que a tots aquests llocs en aquest moment ja hi havia la tecnologia. Llavors el que jo puc fer són aquestes simulacions per ordinador d’una difusió. No hem de pensar en una simulació com un joc de Age of Empires o una cosa així, sinó més aviat com una cosa molt bàsica, una xarxa amb una sèrie de nodes i la tecnologia es va contagiant, es va difonent d'un node als nodes amb els que està connectat. 
Hem de pensar en grups humans, molt locals però que tenen interacció entre ells i que intercanvien coneixement, intercanvien coneixement ecològic però també coneixement tècnic. Llavors en aquest procés local de compartir aquesta informació tècnica, si ho mirem des d'un punt de vista global, el que tenim al final és una difusió en tot el territori. Aquí està una mica el component aquest de sistemes complexos, com la interacció a un nivell local entre diferents grups, al final el que ens està donant és un fenomen macroscòpic, que és aquesta difusió.


JMC: I de quines tecnologies estem parlant? Per exemple, fa 10.000 anys?

SL: Estaríem parlant d’arpons, diferents formes d'arpons o puntes que es poden disparar, puntes també de pedra més petites en una forma determinada, totes aquesta mena de coses. Generalment per poder identificar aquests canvis de tecnologia ens fixem en els materials, que en aquest cas estem parlant de material lític, és a dir eines de pedra en general, o os, coses que es poden fer amb ossos, arpons per exemple, com deia. 
Llavors el que veiem són els canvis estilístics o canvis que permeten una sèrie de coses, veiem també si hi ha una diversitat més gran d'aquestes eines, perquè hi ha períodes en què veus coses que són molt bàsiques i hi ha poca diversitat, un tipus de punta de fletxa que es fa servir sempre, i èpoques en què veus més diversitat i veus diferents tipus de punta de fletxa que es fa servir sempre o èpoques en què veus més diversitat, diferents tipus de punta de fletxa, o de projectil que es pot llançar, coses així. D’aquesta mena de coses estaríem parlant.
En altres treballs, en lloc de fixar-nos tant en aspectes tecnològics, ens fixem més en aspectes ornamentals, per exemple, collarets, elements per adornar que es podrien intercanviar entre els diferents llocs. Depèn de la pregunta, del que ens interessa respondre en cada moment, en cada cas.


Aquest és un fragment del cinquè programa de Sistema Gaia, escolta'l sencer en aquest podcast:

I aquí trobaràs la transcripció completa:

SISTEMA GAIA 5 - XARXES COMPLEXES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

També pots subscriure't a Sistema Gaia a IVOOX i escoltar-lo allà.