La catedràtica de Matemàtiques de la UPC Eva Miranda i el coordinador del grup de sistemes complexos del Centre de Recerca Matemàtica de la UAB Alvaro Corral expliquen que al món acadèmic hi ha molta pressió per produir i publicar, i que això va en detriment del descobriment d’àrees noves, perquè s’arrisca poc.
També que matemàtics com Grigori Perelman o Alexander Grothendieck han rebutjat fer carrera acadèmica, i han acabat sent els més innovadors, els que han renovat àrees senceres de coneixement i han resolt problemes que portaven dècades pendents de resolució.
Escolta’l aquí:
Aquesta és la transcripció aproximada d’aquest fragment:
Josep Maria Camps Collet (JMC): Jo sempre he pensat que, des del punt de vista de l’ensenyament i de la docència es fa això, s’explica només els triomfadors i no veus què ha passat al darrere. I llavors et surt un paio com el Thomas Kuhn i t’explica allò (la seva teoria sobre l’estructura de les revolucions científiques) i dius: ah! Així no era una cosa lineal, que vas fent i vas trobant? No, és més aviat una guerra dialèctica entre diferents línies i teories, el cas potser més clar és el de la naturalesa corpuscular o ondulatòria de la llum, que de fet encara no s’ha resolt, i porten 200 o 300 anys en aquest debat, i es clar, ha permès descobrir tot això, inclosa la mecànica quàntica. Jo sempre he pensat que és una llàstima que quan vas a l’escola i a l’institut només t’expliquen els guanyadors.
Alvaro Corral (AC): No només a l’escola, a la universitat també.
Eva Miranda (EM): Fan un discurs lineal, en això tens molta raó, que també de vegades estem educant els estudiants de tesi en plan: no, no, fes això que segur que surt, enlloc de dir: no! Arrisca, ara agafa aquesta altra cosa i posa-t’hi des de zero, és igual que estiguis tres anys sense publicar. Però es clar, no és aquest el discurs que fem, no?
JMC: Quin discurs feu, a veure, explica.
EM: No sé, perquè el discurs depèn molt de l’estudiant, jo els intento… a veure, hi ha d’haver una mica de mitjana, perquè representa que estem en un sistema, quan tu fas una tesi doctoral, o estàs fent investigació, has de treure resultats, estàs com obligat a publicar, a publicar, no? Llavors es clar, si tu et fiques en profund amb un tema, representa que allò ideal és dir: no et preocupis, estigues tres anys, posa la ment en blanc, i treu coses originals, coses noves. Aquest discurs no es fa suficientment.
JMC: Hi ha massa pressió per produir.
EM: Hi ha molta pressió per publicar, i tal, i sortir de la zona de confort de dir: em quedo aquí, fent això que és el que he fet tota la vida que sé que sortirà, intenta demostrar això… Es clar, aquestes idees més transgressores poden fracassar, tenen molta probabilitat de fracassar.
JMC: Tenen molts números, per llei de Zipf.
EM: Quan vam començar a pensar això, perquè hi havia en Daniel que sabia de fluids, i jo sabia de geometria, estàvem bastant ben equipats, però altres vegades et poses a pensar un problema, i pots estar molt temps pensant un problema, i allò no es concreta en res. Llavors, arriscar és superimportant en investigació, i no s’arrisca suficient. En cap país s’arrisca suficient.
AC: Bé, aquí tenim… l’Estat posa diners perquè la gent faci tesis doctorals, però l’Estat també vol saber aquest paio què ha fet cada any, has de fer un informe: què ha fet aquest any? No, ha estat mirant els núvols a veure si se li il·lumina la inspiració…
EM: No, no, has de justificar… bé, a veure, en Grothendieck, quan va escriure tota la seva teoria, a la presó…
JMC: Explica, qui és aquest?
EM: L’(Alexander) Grothendieck és un… va ser, un matemàtic que va fer tota la teoria de feixos, que és una teoria molt important en geometria, és una teoria que ara no explicaré, però la idea és: tu vols dir coses, tu coneixes una informació d’un entorn, i vols extrapolar a tenir informació global, per exemple, del planeta, tens informació sobre el teu poble, i vols tenir informació sobre el planeta. Aquesta idea tan bàsica es pot desenvolupar matemàticament com una teoria que és més aviat de topologia algebraica que és anar agafant entorns oberts i localitzant en certa manera aquesta informació. Doncs la construcció que hi ha al darrere, que és algebraica, la va fer aquest senyor quan estava a la presó, per tant, és una manera…
AC: Aquest era com en (Grigori) Perelman, una mica, no? També se’n va anar a viure als Pirineus, em sembla…
EM: Sí, sí, es clar, es clar, encara…
AC: Va morir, va morir…
JMC: En Perelman?
EM: No, no, en Perelman ningú no sap on és. En Grothendieck, jo vaig estar de post doc a Tolosa de Llenguadoc i ell vivia per allà, i jo estava en un despatx de doctorats, deien, mira, l’espanyola! I els estudiants de doctorat el cap de setmana anaven a trucar a la porta d’en Grothendieck, una mica infantils. I els obria la filla, i els deia: no truqueu més a la porta, i tal. Es veu que estava sense llum, el pobre home. Sí, no va tenir un final… va morir? Fa poc?
AC: Em sembla que sí. Després ho mirem a internet.
JMC: O sigui, encara hi ha genis, d’alguna manera?
AC: Cada cop menys. No sé, en Perelman perquè és rus, i a Rússia s’ho poden permetre, però aquí…
EM: Però què se’n sap d’en Perelman?
AC: Ni idea. No sé, aquí a Occident estem ja massa assilvestrats, em sembla. Aquí no sortiria cap Perelman…
EM: La gent està massa amb el mòbil buscant… si en Grothendieck… (riu)
JMC: Però l’estructura universitària i acadèmica, creieu que us facilita la feina que feu, o us obliga a fer coses que dieu: estaria molt bé tenir més temps per fer això altre o…
AC: A mi em paguen el sou i no em queixaré.
EM: Però no has de fer classes? Ets un investigador 100%? Perquè en principi un professor d’universitat fa classes, fa investigació, i fa gestió de la recerca. I a les nits, intenta dormir. Llavors, si fas moltes hores de classe… a mi m’agrada fer classe, m’ho passo molt bé, però si fas moltes hores de classe, t’ho has de preparar tot, allò, i cada vegada et costa més, perquè quan et fas gran, de vegades el que abans feies de manera automàtica, dius: ostres, va m’ho vull preparar… Després també has de fer, escriure articles, fer d’editor de revistes… al final del dia són moltes coses, i això et treu una mica el punt de creativitat, la rutina mata la creativitat, això està claríssim, això donaria per un altre podcast. Això va de complexitat!
AC: Només volia dir que per una banda em paguen el sou per fer investigació, però tampoc em puc posar a mirar els núvols perquè també volen resultats, he d’aconseguir diners per projectes, i es clar, sempre intentes fer el que dona diners per a un projecte, no el que fa en Perelman o qui sigui.
EM: Es va morir fa temps, eh? (consultant la Viquipèdia) Estem molt despistats. Mira, va morir el 2014, veus aquesta és la foto més coneguda d’en Grothendieck, això no queda gravat.
JMC: No, no es veurà. A veure si algun dia incorporem vídeo a la cosa.
Aquest és un fragment del quart programa de Sistema Gaia, escolta’l sencer en aquest podcast:
I aquí trobaràs la transcripció completa:
SISTEMA GAIA 4 – MÉS ENLLÀ DEL CAOS
També et pots subscriure a Sistema Gaia a IVOOX i escoltar-lo allà.
Sistema Gaia 