La catedràtica de Matemàtiques de la UPC Eva Miranda i el coordinador del grup de sistemes complexos del Centre de Recerca Matemàtica Alvaro Corral debaten sobre l’aplicació de la llei de Zipf i de com algunes recerques que no semblaven dur enlloc van portar, per exemple, al descobriment de la física quàntica.
Escolta’l aquí:
Aquesta és la transcripció aproximada d’aquest fragment:
Josep Maria Camps Collet (JMC): Tot això que expliqueu (de la llei de Zipf) està molt bé, però potser es fa difícil saber quin tipus d’aplicacions té i quin tipus d’utilitat.
Alvaro Corral (AC): Bé, pots guanyar un milió de dòlars, si no et sembla bona aplicació…
Eva Miranda (EM): Bé, un milió de dòlars se’t queda curt, no? Si t’has de comprar un pis a l’Eixample. O sigui, un milió de dòlars et dona per poc. (Riures)
AC: No, però de vegades la ciència tampoc té aplicacions directes, no?
JMC: Pot ser recerca bàsica, i ja se sabrà com s’aplicarà, com el que li va passar al Mandelbrot, que va aprofitar coses que en principi s’havien quedat parades, sense aplicació, i que estaven fetes.
AC: Planck mirava coses semblants fa més de 100 anys, l’any 1900, estava mirant coses semblants, el que mirava era l’espectre, el cos negre, l’espectre de radiació, en el fons és semblant a una distribució de probabilitats, vols saber els àtoms que hi ha en un cos negre, com emeten radiació, n’hi ha que emeten en el visible, n’hi ha que emeten en l’infraroig, altres en l’ultraviolat, i era molt semblant a això, d’alguna manera és mirar com estan distribuïts els àtoms, igual que comptem com de grans són les ciutats podem comptar quants àtoms hi ha emetent a l’infraroig, o a l’ultraviolat o al que sigui. Això teòricament és molt bonic però no serveix per a res. Perquè serveix saber quants fotons hi ha en l’infraroig o en l’ultraviolat? Doncs d’això va sortir la mecànica quàntica.
Lluís Marimon (LM): De la catàstrofe, de la catàstrofe de l’ultraviolat. (riures)
EM: Bé, i ara ens explicaràs per a què serveix la mecànica quàntica…
AC: Per a què serveix? Jo no soc expert en mecànica quàntica, això quan vas tenir en Fèlix Ritort… bé, tampoc és que sigui expert en mecànica quàntica, però ell és físic de veritat, jo ja no soc físic, tampoc soc matemàtic, m’he quedat enmig de la transició…
JMC: Però és això que parlàvem abans, que en part és molt com un «joc infantil», i d’aquí surten coses inesperades…
EM: Sí. Però no sempre, he de dir, eh? També deu seguir la llei de Zipf… (riures)
JMC: Exacte! Això també la deu seguir, perquè un descobriment que tingui valor serà un, i després n’hi haurà molts més que no tindran tanta importància. Vull dir que igual segueix aquesta llei potencial…
AC: També hi ha el biaix del supervivent, només veiem el final de les coses que han tingut èxit, les coses que han fracassat no ens han arribat…
JMC: Exacte, això cal tenir-ho present.
EM: (A AC) És una expressió que utilitzes molt a Twitter, això del biaix del supervivent.
AC: Ostres, m’estic repetint a Twitter! M’hauré de renovar!
JMC: Però és que se’n parla poc, s’entrevista als triomfadors, però els que han fracassat ningú ho sap, i són una pila, no?
AC: Segurament hi havia altres físics mirant coses semblants, amb altres models, i han quedat oblidats perquè no van donar lloc a una teoria exitosa com la mecànica quàntica.
LlM: Però a més era el gran problema, el de la catàstrofe de l’ultraviolat era el gran problema de principis del 1900, que els donava una energia infinita.
AC: En la mateixa època hi havia també els models atòmics, per saber l’estructura de l’àtom, quina era, doncs hi havia una sèrie de gent que considerava que els àtoms eren com vòrtex, i va haver-hi molt treball matemàtic sobre els vòrtex i van fer unes teories molt maques però es van quedar en no res al final, no era un model correcte, no descrivia bé l’àtom.
Aquest és un fragment del quart programa de Sistema Gaia, escolta’l sencer en aquest podcast:
I aquí trobaràs la transcripció completa:
SISTEMA GAIA 4 – MÉS ENLLÀ DEL CAOS
També et pots subscriure a Sistema Gaia a IVOOX i escoltar-lo allà.
Sistema Gaia 