La catedràtica de Matemàtiques de la UPC, Eva Miranda, i el coordinador del grup de sistemes complexos del Centre de Recerca Matemàtica de la UAB, Alvaro Corral, expliquen que, a mida que matemàtics i físics treballen junts, la frontera entre aquestes dues disciplines es va desdibuixant i fonent, i també amb les dels altres investigadors amb els que treballen, com climatòlegs i meteoròlegs.
Escolta-ho aquí:
Aquesta és la transcripció aproximada d’aquest fragment:
Josep Maria Camps Collet (JMC): Això que dius em suggereix el que li va passar al Benoît Mandelbrot, que quan va tenir la il·luminació dels fractals, va començar a adaptar eines matemàtiques creades a finals del segle XIX i principis del XX que els que les van crear… fa molta gràcia com ho diu: «Aquesta gent es pensava que estava fent coses molt abstractes i resulta que jo he vist que es poden aplicar, per exemple, a com pots recrear, o imaginar, o veure la geometria del sistema circulatori humà«. Vaja, que aquells matemàtics es pensaven que estaven fent coses hiperabstractes, i resulta que la matèria s’organitza amb aquests paràmetres que ens semblen tan abstractes.
Eva Miranda (EM): Perquè són paràmetres de repetició, on tenim un reescalat, que aquesta era la idea de… quan Tao… jo vaig llegir l’article i vaig dir: aquí hi ha un fractal. I en Daniel: «Cómo que hay un fractal?», «Aquí hay un fractal», i al final hi havia un fractal, perquè el conjunt de Cantor… o sigui, vas fent còpies, vas fent còpies cada vegada més petites d’una cosa i et surt un fractal. Bé, el sistema circulatori, el tumoral, sí, té moltes aplicacions, o sigui els models de moltes coses passen per fractals.
JMCC: Tumoral també, els tumors…?
EM: Bé, ara ho he dit per… bueno, va, deu ser veritat (riu), segur que sí, però vaja, no sé, busquem-ho.
JMC: (A l’Àlvaro) Bé, en Mandelbrot explica que el cervell està organitzat de manera fractal, bé, i molts sistemes, no? I llavors, la relació que teniu amb aquesta gent tan abstracte, i vosaltres que voleu aplicar aquestes eines o altres a realitats físiques, com funciona? Esteu en un centre de recerca matemàtica però suposo que el que busqueu és aplicar tot això a la realitat i fer prediccions, com funciona això, com ho descriuries?
Alvaro Corral (AC): Com funciona el dia a dia, vols dir?
JMC: No, com es casa la naturalesa abstracta del que fan els matemàtics amb el que necessita un físic, per exemple, que està tractant amb…
AC: Sí, a veure, són eslabons (com es diu en català –petit debat lingüístic-, es diu baula) d’una cadena, és una cadena molt llarga, jo encara que soc físic tampoc estic a l’altra extrem de la cadena, suposo que hi ha matemàtics molt purs, després hi ha matemàtics més impurs, després hi ha físics que fan matemàtiques…
EM: Hi ha gent que es va transformant pel camí, que un comença… o sigui el model aquest que has dit abans, dels matemàtics que estan fent coses de dir… a les 8 del matí demostraré la hipòtesi 1, hi ha gent que funciona així, però quin avorriment.
AC: Ja et dic que és una llarga cadena de transmissió de coneixement, n’hi dic cadena però segurament seria una cosa més fractal que una cadena, nosaltres estem en contacte amb meteoròlegs i amb climatòlegs, i sí, realment intentem fer una mica de lligam entre dos mons.
Aquest és un fragment del quart programa de Sistema Gaia, escolta’l sencer en aquest podcast:
I aquí trobaràs la transcripció de la xerrada sencera:
SISTEMA GAIA 4 – MÉS ENLLÀ DEL CAOS
També et pots subscriure a SISTEMA GAIA a IVOOX
També et pots subscriure a Sistema Gaia a IVOOX i escoltar-lo allà.
Sistema Gaia 