El biòleg i doctor en genètica animal Oscar Ramírez ens explica que el gos és el primer animal que es va domesticar, i per tant, el que fa més temps que es selecciona artificialment.
Aquesta selecció artificial és la que ha permès que hi hagi races tan diferents de mida, comportament i aspecte, com per exemple, el chihuahua i el gran danès.
Però com que no els afecta la selecció natural, acumulen moltes mutacions nocives que aquesta eliminaria o en mitigaria la incidència, moltes més que els llops, dels quals van evolucionar.
Escolta-ho aquí:
Aquesta és la transcripció aproximada d’aquest fragment:
Oscar Ramírez (OR): Des que es va dir que tindríem el genoma humà, i que es respondrien totes les preguntes, i el que ha fet és generar més preguntes encara. Ara ja tenim la seqüència humana i de molts altres organismes, però tot i així se’ns escapen moltes coses de com funciona aquest genoma. Hi ha una part, que és la regió que no codifica per cap proteïna, que és la majoritària dins del genoma, i és la que encara ens genera moltes preguntes, i tenim moltes preguntes per respondre, d’aquesta part. L’altra potser sí que moltes d’aquestes preguntes ja estan respostes, però la complexitat d’expressions, per exemple, com pot ser que els gossos, que tenim des del chihuahua, que pesarà un quilo, fins el gran danès, que pot arribar a pesar 100 quilos, o sigui dos ordres de magnitud, tots venen de la mateixa espècie, i si mirem la seqüència nucleotídica del genoma, no són tan diferents, són pràcticament iguals per la majoria de les posicions. O sigui que sí, encara queden moltes preguntes per respondre.
Josep Maria Camps Collet (JMCC): I com s’explica aquesta gran variabilitat? Perquè d’una banda pots parlar d’una sola espècie, però quan els veus semblen moltes espècies diferents.
OR: Aquí hi ha 2 factors molt importants, una és que el gos és el primer animal que es va domesticar, i per tant és el que més temps porta l’home aplicant aquesta selecció artificial. La selecció artificial podria ser com una selecció natural, però molt molt molt més forta, amb la selecció natural es reprodueixen aquells que estan millor adaptats, però amb la selecció artificial pot ser que només es reprodueixi un mascle, i aquest mascle es reprodueixi amb moltes femelles. O sigui, la pressió de la selecció artificial és molt més forta, podem fixar caràcters en molt poc temps respecte a la selecció natural, que triga molt més temps. I també quan fixem aquests caràcters amb selecció artificial, moltes vegades estem arrossegant altres caràcters que potser no estem seleccionant de manera conscient, que estan lligats al caràcter que estem seleccionant, i per això també hem vist que, dins dels gossos, si els comparem amb els llops, la població salvatge, on només actua la selecció natural, els gossos tenen moltes més mutacions deletèries, o mutacions no positives, és molt més alta que no pas amb els llops, en els quals només actua la selecció natural.
JMCC: Aquestes variants deletèries són nocives, són les recessives que tenen efectes negatius?
OR: Exacte, aquestes mutacions nocives normalment la selecció natural, amb el temps les va eliminant, o les manté amb freqüències molt baixes, però amb la selecció artificial de vegades seleccionem caràcters que, com per exemple amb el bull-dog anglès, es busca un gos amb un cap molt gran, i una manera que es vegi que el cap és molt gran és que els malucs siguin molt estrets, i llavors s’estan creant unes femelles amb malucs molt estrets que tenen cries amb caps molt grans i donen molts problemes amb els parts, la majoria han de ser per cesària, i aquest cap gran, amb el morro, també dona molts problemes respiratoris, etc.
Es clar, aquests individus, si no estiguessin, per dir-ho d’alguna manera, sota la protecció dels humans, no sobreviurien, la selecció natural no permetria aquests individus, i aquests caràcters no es fixarien dins la població.
JMCC: És una altra selecció que és estètica humana, oi?
OR: Exacte, i aquesta és una selecció que és volent, que tu sí que estàs seleccionant individus amb el cap més gran i això porta unes conseqüències, però de vegades fins i tot quan estàs fent una selecció que tens un mascle que compleix unes característiques molt bones i el vols creuar amb moltes femelles perquè aquest mascle deixi aquestes característiques a la seva descendència, estàs perdent molta variabilitat genètica, i potser aquest mascle té algunes mutacions nocives que quan es fa reproduir tant, amplia la freqüència dins la població i després trobes individus que són homozigots i tenen problemes. Aquesta és una de les conseqüències d’aquesta selecció artificial tan forta.
Aquest és un fragment del tercer programa de Sistema Gaia, pots escoltar-lo sencer en aquest podcast:
I aquí trobaràs la transcripció de la xerrada sencera:
Sistema Gaia 