Parlant del punt de vista del premi Nobel de Física 2021 Giorgio Parisi sobre què és la complexitat, el catedràtic de Física de la UB Fèlix Ritort recorda que Jacques Monod va afirmar que la biologia no actua com un dissenyador, sinó com un «bricoleur.»
Però li costa trobar la paraula, podeu escoltar-ho aquí:
Aquesta és la transcripció aproximada d’aquest fragment:
Josep Maria Camps Collet (JMCC): Sobre què són els sistemes complexos, Giorgio Parisi diu que un amic seu va estar buscant definicions de què és la complexitat i que en va recollir unes 65 de diferents. Ho dic per destacar com de difícil és definir què coi és aquest concepte en el que alguns hi veiem una nova manera de veure la ciència, i diu que la majoria de definicions diferenciava entre complex i complicat. I posava com a exemple, em va fer molta gràcia, un avió, un avió comercial, s’entén, que deu tenir uns 10 milions de peces, i que és una cosa molt complicada però que no és complexa, perquè està feta, això també fa gràcia com ho diu, «disegnato sul tavolino», dissenyat a sobre de la taula, i que per tant cada peça té una funció, i no es pot esperar que aquest avió evolucioni cap a coses noves, que seria el que fan els sistemes complexos, que no els ha dissenyat ningú i que evolucionen i s’adapten.
A mi m’ha agradat molt com ho explica, això, que és difícil de vegades explicar què és la complexitat. T’ho deia perquè ell diu que li agrada la complexitat perquè permet analitzar els sistemes a molts nivells diferents, i tu t’has centrat en el nivell molecular, que potser és dels més complexos o més difícils d’analitzar.
Fèlix Ritort (FR): No necessàriament, és el més fonamental, perquè és l’estructura més primària que hi ha a les molècules biològiques, és a nivell d’àtoms, de polímers, l’ADN, l’ARN, però no necessàriament, també hi ha a nivell cel·lular.
Has dit això de la complexitat i la complicació, «un aereo è disegnato su un tavolino» (imita Parisi), i és veritat, hi estic d’acord. No és l’únic que ha dit aquesta diferència, altres científics, inclús no físics, biòlegs han emfatitzat aquesta diferència. De fet, la diferència entre un avió, que és complicat, i un sistema complex, com pot ser una molècula biològica o un òrgan, és la multiplicitat de funcions que fa un sistema complex, a nivell de funcionalitat inclús. Mentre un avió només té una funció, que és volar, és a dir, no pretenguis amb l’avió fer altra cosa que no sigui volar, perquè està fet només per això, mentre que un òrgan biològic, que no està fet «sopra il tavolino», té la capacitat d’adaptar-se a tantes coses. Llavors aquesta adaptabilitat, aquesta mal·leabilitat, aquesta resiliència, tot això és més característic dels sistemes complexos.
Llavors hi ha aquesta definició que a mi m’agrada molt de François Jacob, que també és un premi Nobel de biologia molecular, als anys seixanta, amb Jacques Monod li van donar el premi Nobel pel descobriment del mecanisme de repressió dels enzims, la lactosa, la lactasa, etc, ell tenia aquesta definició: L’evolució, per fer els organismes vius, no opera com fa un enginyer, opera… i utilitza una paraula que mai recordo, que oblido sempre, però és com un artesà, no com una persona que dissenya i té un disseny escrit sobre la taula i llavors necessita aquestes peces… agafa el que té a la disposició, fa una cosa més artesanal: necessito això, ho busco, busca i manega tot el que té a disposició per aconseguir el que més necessita. I després si necessita una altra peça la canvia, i està sempre, com diuen en anglès «tinkering» (retocant), està tocant varis instruments, varies peces, varies notes per aconseguir alguna cosa que vagi cada vegada millor. Però no va cap a un objectiu únic, va cap a que allò cada vegada funcioni millor sense saber exactament cap a quina direcció va. I aquesta diferència entre aquest enginyer i aquest artesà… que no és artesà, és una altra paraula però l’he oblidada.
JMCC: És francesa, no?
FR: En castellà existeix, és una paraula comuna que jo oblido contínuament, i vaig al llibre i la busco.
JMCC: Això que dius recorda el que deia Claude Lévi-Strauss, que parlava del pensament bricoleur…
FR: Bricolatge! Aquesta és la paraula! No és una obra d’enginyeria, és una obra de bricolatge, exactament, aquesta és la paraula, gràcies, me l’has recordat.
JMCC: Doncs igual la va treure del Lévi-Strauss, que parlava del pensament bricoleur, que és el que fas servir quan has de solucionar un problema i no tens 5 anys per fer una carrera, diguem.
FR: Exactament, és una operació de bricolatge. És possible, però Lévi-Strauss possiblement és posterior a François Jacob.
JMCC: Bé, Lévi-Strauss té aquest llibre, El pensament salvatge, no sé si et sona, i que planteja que el pensament no és exactament racional, sinó que és sobretot inconscient, però a més a més és «salvatge» en el sentit que agafa el que pot i no està plantejant-se «hem de fer les coses bé», sinó que les fa. I penso que és la mateixa idea que l’evolució biològica a nivell molecular hi ha el que hi ha i tira endavant amb el que hi ha. I si funciona, sobreviu, i sinó, un altre.
FR: Exactament, aquest es mor i ve un altre individu, i nosaltres som les peces d’aquest bricolatge de la natura, efectivament. És una analogia molt maca i hi estic totalment d’acord.
JMCC: I a més a més que no hi ha un propòsit, no hi ha una teleologia… Això entenc que és la base, no hi ha un propòsit?
FR: Efectivament, això és la diferència entre una cosa que té un destí, un objectiu, i una cosa que no en té. I aquesta paraula en anglès, una vegada quan vaig escriure un article quan estava a Berkeley i parlava de la natura i la biologia, de tota la complexitat de la molècules que tenen funcions diferents, i ho intentava comparar amb les peces d’una màquina tèrmica, una màquina termodinàmica, un avió, per exemple, i deia que clar, les peces biològiques tenen aquesta… vaig trobar aquesta paraula, «purposefulness» («intencionalitat») i recordo que un amic biòleg professor de Berkeley que em va dir: això no ho posis mai, perquè la biologia no té «purposefulness». I tenia raó! Clar, el meu anglès era limitat, i la vaig treure.
JMCC: Bé, és la definició de teleologia, la idea que una cosa té un propòsit i que es projecta cap al futur, que és el que ens passa amb el nostre pensament, i que ens pensem que el món funciona així. Bé, nosaltres ho fem! Jo vull fer una casa i la faig, però la biologia no funciona així.
Aquest és un fragment del segon programa de Sistema Gaia, pots escoltar-lo sencer en aquest podcast:
I aquí trobaràs la transcripció de la xerrada sencera:
Perquè Giorgio Parisi ha rebut el premi Nobel de Física 2021?
Sistema Gaia 