#SistemaGaia1: f3 – SOBRE ESCALES I NIVELLS D’EMERGÈNCIA

Albert Diaz-Guilera explica que en física les escales són bàsiques i que «donen lloc a això que anomenem emergència», i li preguntem si els fenòmens emergents se superposen els uns als altres i si això ja ho tenim prou incorporat al corpus científic:

Aquesta és la transcripció aproximada d’aquest fragment:

Albert Diaz-Guilera: Les escales, les unitats, per un físic són bàsiques. Llavors quan tu penses: què és el que passa a les diferents escales de la vida, des de l’àtom fins a l’escala galàctica? Allí estan passant moltes coses i una està integrada dins de l’altra.

És a dir, nosaltres com a individus estem formats per cèl·lules, les cèl·lules estan formades per molècules… Hi ha tot un engranatge, com les nines russes, que en el fons és una unitat dins d’una altra unitat dins d’una altra unitat i que donen lloc a això que anomenem emergència, de que alguna cosa emergeix perquè és una suma no trivial de totes les unitats que ho formen. Què és un cervell, en el fons? Podries pensar que és un conjunt de neurones amb unes quantes fibres i ja està, això és un cervell, però què és la cognició? Ja no és una cosa física, és una característica global d’aquell conjunt de neurones.

Josep Maria Camps Collet: El que em suggereix tot això és que hi ha com unes capes d’emergència, és a dir, hi ha un nivell que un efecte emergent o un fenomen emergent, sobre aquest fenomen emergent se’n crea un altre, i a sobre un altre, i de fet estem a les beceroles des d’un punt de vista científic per saber quins són?

Albert Diaz-Guilera: Sí, i aquí és on està la importància del què aporten els sistemes complexos, perquè estem parlant de disciplines tradicionals: la física estudia els àtoms en la seva estructura, però quan estudies les molècules ja no és la física, és la química; quan estudies com les molècules formen macromolècules que donen lloc a la vida, ja és la biologia; quan la biologia desenvolupa les cèl·lules en éssers humans, allò ja és la medicina; quan els individus que són objecte d’estudi de la medicina interactuen entre ells, ja és la sociologia. És a dir: hi ha una sèrie de passes que fa aquesta integració en els quals les disciplines tradicionals són les que ho han estudiat, han estat el que es diu reduccionistes, jo estudio la ment, jo estudio les molècules.

Josep Maria Camps Collet: En aquest sentit, us volia ensenyar aquest esquema fet per Yaneer Bar-Yam, del NECSI, el New England Complex Systems Institute, que diu que el plantejament científic antic era aquest, de la ciència surten diferents disciplines en divergència, i en canvi, en els sistemes complexos totes aquestes disciplines acaben convergint. I em va impressionar quan el vaig veure, vaig pensar que era una idea molt bona.