Albert Diaz-Guilera, físic estadístic i director de l’Institut de Sistemes Complexos de la Universitat de Barcelona, ens explica que l’aigua mateixa ja és un sistema complex, perquè conèixer les molècules que la formen no ens permet predir què passarà quan passin de -1ºC a 1ºC i de 99ºC a 101ºC.
A veure, els sistemes complexos en el fons és un concepte que pretén agrupar tota aquella fenomenologia que d’alguna manera es presenta de forma emergent com a propietat col·lectiva d’un sistema que està format per unitats senzilles, que en principi es podria pensar que el seu comportament és molt senzill i que seria absolutament predictible, però que no és així, és a dir, que el sistema, de manera col·lectiva, presenta propietats emergents.
Per posar un exemple, i per entendre d’una manera històrica perquè molta de la gent que ens dediquem als sistemes complexos venim d’una branca com és la física estadística o fins i tot anant més enrere, el que era la termologia, d’una manera més tradicional, és perquè és el comportament d’un sistema format per un gas, format per àtoms, un gas és un conjunt d’àtoms, però aquests es presenten amb unes determinades característiques, jo no puc parlar de quina és la pressió d’un àtom, no puc parlar del que és la temperatura d’un àtom, però com que jo els tinc tots ficats dins d’una capsa puc definir una propietat col·lectiva, que és la temperatura o la pressió, i fins i tot puc establir unes certes lleis que relacionen una amb l’altra, i la idea és que, a partir de principis fonamentals que caracteritzen quina és, per exemple, la velocitat mitja en què es mouen aquests àtoms, puc trobar el que es diuen relacions entre aquestes característiques microscòpiques i les macroscòpiques.
Aquest gran salt que fa la física estadística de lligar allò microscòpic amb allò macroscòpic, és el que ens ajuda a tenir aquesta visió del món. Perquè es clar, un dels primers paradigmes, en el fons, dels sistemes complexos, són el que anomenem transicions de fase. Perquè quan nosaltres tenim molècules d’aigua a una determinada temperatura és un líquid? Perquè a una determinada temperatura és un gas, o perquè a una determinada temperatura és un sòlid? Els àtoms, les molècules són les mateixes, l’únic que varia és que degut a unes condicions ambientals externes els lligams entre aquestes molècules canvien, són els ponts d’hidrogen i coses d’aquest estil, la manera d’interactuar canvia, i aleshores és quan jo sé que tinc un conjunt d’àtoms, de molècules, però no sé, si no em donen quina és la temperatura, no puc predir quin és el seu estat, si és un gas, si és un líquid, o si és un sòlid.
Aquest seria el que em preguntaves, el paradigma dels sistemes complexos, el cas més senzill. Aleshores… què ha passat? Que amb els anys s’han anat fent exemples d’aquesta mena fins arribar al que podríem dir, sistemes més complexos com poden ser el clima, un cervell, o una societat. És a dir, en el fons, el que estem veient és que, com a individus podem tenir certs comportaments, però que aquests comportaments individuals donen lloc a comportaments col·lectius que no podem predir. És a dir: perquè passen certes coses quan hi ha una manifestació? Perquè hi ha hagut moviments socials com la primavera àrab, o moviments polítics similars? Perquè hi ha hagut tot això? Doncs simplement perquè de manera col·lectiva s’ha estat capaç de fer-ho. Òbviament amb moltes reminiscències que podríem trobar avui en dia, quina és l’espurna de tot això, com poden ser les xarxes socials, totes aquestes coses que són una mena de catalitzadors d’aquestes dinàmiques.
La diferència és aquesta: anar des de l’exemple més paradigmàtic i més senzill, al que serien actualment els sistemes més complexos, com pot ser el clima, com pot ser el cervell, com pot ser la societat.
Aquest és un fragment del primer programa de Sistema Gaia, pots sentir-lo sencer en aquest podcast:
I aquí trobaràs la transcripció de la xerrada sencera:
Sistema Gaia 